Aquesta és la llegenda que hem fet entre varies escoles de Barcelona. Cadascú ha escrit una part en un color diferent. Esperem que us agradi, a nosaltres ens ha entusiasmat fer-la!

LA LLEGENDA DEL DRAC DOLENT

Fa molt de temps hi havia dos pobles veÏns: Drago i Montserrat. A Montserrat vivien persones i a Drago vivien ... dracs.

Els habitants dels dos pobles eren bons veïns, i s'ajudaven entre ells. Els dracs encenien el foc de les persones, I les persones els donaven algunes coses que cuinaven. Tots eren feliços.

Però... un dia va arribar un drac dolent d'un poble llunyà i ...

 Volia ser l'amo de tot el poble de Drago, per això va reunir a tots els dracs a la plaça del poble i els hi va dir: " A PARTIR D'ARA JO SERÈ QUI DONARÀ LES ORDRES AQUEST POBLE, S'ACABAT SER AMICS DELS HUMANS, ELS HUMANS ENS HAURAN DE DONAR MENJAR I NOSALTRES DESCANSAREM I VIUREM SENSE TREBALLAR QUE TREBALLIN ELS HUMANS PER NOSALTRES". Els dracs del poble de Dragó no ho vam veure gaire clar, sempre haviem estat amics dels humans i van començar a parlar fluixet entre ells.....

 I parlaven de que no els agrada gens  la idea del Drac Dolent  i  deien:

- Trobeu normal que vingui un drac desconegut i ens digui el que hem de fer? – Deien uns.

- Quan sempre hem sigut amics i no hem tingut cap problema! – Contestaven els altres.

 I després de parlar i parlar… van decidir no fer cas del al drac dolent i continuar sent amics com sempre....

 Al drac dolent no li va agradar que no el fessin cas...així que va pensar quina cosa podria fer per fer-los canviar d'opinió....

Com cada dia va arribar el menjar que cuinaven les persones pels dracs: aquell dia era sopa, amanida, pollastre i un pastís per postres. El drac dolent va tenir la idea de posar verí al menjar per després dir que la culpa era de les persones.

Els dracs van menjar molt, molt i molt.....però de cop i volta els va començar a fer mal tot el cos: tenien mal de panxa i mal de cap. Els dracs de Drago van pensar que la culpa era de les persones que havien posat alguna cosa al menjar perquè es posessin malalts.

 Els dracs de Drago van anar a parlar amb els humans i quan van arribar també van veure que estaven malalts com ells. Tots van parlar i van entendre que era el Drac Dolent qui havia enverinat el menjar.

Van decidir que havien de fer el mateix amb el Drac Dolent, però no sabien com fer-ho. Tenien clar que el volien fer fora del poble, però no el volien matar. 

Els dracs i els humans van intentar arribar a la cova del Drac Dolent, i pel camí es van trobar ...

  

A una velleta que va preguntar :- On aneu?, els dracs i els humans li van explicar tota la història i llavors la velleta els hi va dir: - Fa molts anys quan jo era jove  tenia un enamorat molt guapo però les nostres families no volien que ens casesim i van contractar una bruixa per que ens fes un encanteri, a mi em va fer velleta i a ell un drac ferotge i que sembla dolent, però no és dolent en el fons del seu cor és molt bo , per desfer l'encanteri hem de veure sortir la lluna junts, fa anys que busco la seva cova però al ser tant velleta vaig molt apoc apoc ......

 Els dracs i els humans li van dir a la velleta que l'ajudarien. Després de molt de temps van trobar la cova. El drac els va preguntar perquè el buscaven. El van explicar que la velleta i ell havien de veure la lluna junts per desfer la màgia que els havia separat feia molt de temps....

Però el drac no s'ho acabava de creure i  pensava que era una venjança per haver posat   verí  al menjar.

Només faltava una hora per fer-se de nit i  de que sortís la lluna plena.

Llavors... la velleta va començar a cantar la cançó que van sentir el dia que es van conèixer i es va enamorar.....

Al sentir la cançó el drac va quedar bocabadat, li recordava alguna cosa, però no sabia el que.  Aleshores es va adonar  que el seu cor bategava molt fort i va sentir molta alegria. llavors va dir a tothom:- d'acord mirarè la lluna amb la velleta potser teniu raó . En aquell moment va sortir la lluna i la velleta es va convetir en una noia molt bonica amb uns cabells molt llargs i el drac va dir:- Ohhh! estimada meva, si ets tu. Mentres el drac deia això ell també es comvertia en un noi molt guapo. Tothom es va ficar molt content i el drac convertit en noi  va demanar perdò a tothom. El noi i la noia van tornar al poble dels humans i allà van viure durant molts anys amb els dracs com a bons veïns. .....

Catacrac-catacric, conte finit.

I catacric-catacrac, la llegenda s´ha acabat.